text.skipToContent text.skipToNavigation
background-image

Tothom et recordarà von Martín, Andreu (eBook)

  • Verlag: Editorial Alrevés
eBook (ePUB)
8,99 €
inkl. gesetzl. MwSt.
Sofort per Download lieferbar

Online verfügbar

Tothom et recordarà

Tan sols uns mesos després de l'atemptat gihadista de les Rambles, i quan falten pocs dies per a la celebració d'unes eleccions on està en joc la unitat del país, apareix, al port de Barcelona, entre blocs de formigó i un mar fosc esvalotat, el cos sense vida de l'inspector de la Policia Nacional Santiago Ortuño. Unes quantes setmanes enrere, Ortuño, un inspector que va de mal borràs, relegat a la Brigada d'Estrangeria, havia rebut la visita a comissaria de la fascinant vocalista Leire Alfaro -de sobrenom Dorothy Gale- amb l'objectiu de sol·licitar un permís de residència per a Abduh Fayad, un lampista marroquí que treballa en el perillós negoci dels germans Xaddad i amb qui ella manté una relació. A l'instant, Ortuño caurà sota l'encís de Leire i, amb l'afany per conquerir-la, es ficarà pel mig d'una investigació antiterrorista essencial que duen a terme els Mossos d'Esquadra al barri del Raval, amb el punt de mira posat a la botiga dels Xaddad. Després d'inaugurar la col·lecció amb Història de mort (2012) i de l'èxit de L'Harem del Tibidabo (2018), Andreu Martín torna a 'crims.cat' amb Tothom et recordarà (2019), una història que estira els fils i l'obsessió de l'autor pel món de les màfies i la corrupció a tots nivells a la ciutat de Barcelona. Ara, seieu i deixeu-vos seduir per l'estil incisiu de l'autor per veure si, finalment, els personatges seran recordats o no. Andreu Martín (Barcelona, 1949) és escriptor especialitzat en novel·la negra i policíaca des que el 1979 va publicar Muts i a la gàbia . El 1980 va rebre el premi Círculo del Crimen per Pròtesi . Posteriorment, ha escrit nombroses obres del gènere que han estat guardonades, com Si és no és (amb el Deutsche Krimi Preis International a la millor novel·la policíaca publicada a Alemanya), Barcelona connection i L'home que tenia raor (totes dues amb premis Hammett concedits per l'Associació Internacional d'Escriptors Policíacs), Bellísimes persones (que, a més del Hammett, també va obtenir el premi Ateneo de Sevilla) o De tot cor (premi Alfons el Magnànim). A més, ha rebut el prestigiós premi Pepe Carvalho, al festival BCNegra, que guardona tota una trajectòria -de més d'un centenar de novel·les-. Ha escrit també gènere eròtic i novel·la infantil, on, juntament amb Jaume Ribera, ha creat el personatge Flanagan, la primera novel·la del qual, No demanis llobarro fora de temporada , va rebre el Premi Nacional de Literatura Juvenil.

Produktinformationen

    Format: ePUB
    Kopierschutz: watermark
    Seitenzahl: 290
    ISBN: 9788417077969
    Verlag: Editorial Alrevés
Weiterlesen weniger lesen

Tothom et recordarà

II
DIÒGENES

Ens reunim amb els companys d'Informació.

-Quina importància té la carnisseria del senyor El Bakkali en tot això?

-Sobretot, té importància perquè està molt relacionada amb l'Operació Diògenes.

-Operació Diògenes. Parlem-ne.

-El mes de maig de l'any passat, vam rebre una ordre de crida i cerca d'un suposat imam terrorista sirià anomenat Ihab El-Taweel. Un home de quaranta anys que va sortir de la ciutat d'Al Hamrak de Síria fa set anys, quan va esclatar allà la guerra civil. Va creuar la frontera de Turquia i va aconseguir escapar d'un camp de refugiats, on va sobreviure a una epidèmia de còlera que es va emportar dues-centes cinquanta persones en un mes. Va arribar a Alemanya i va convèncer un vell muetzí de Colònia perquè l'acceptés com a ajudant en la mesquita. Encara que havia fracassat sempre que va intentar accedir a les escoles islàmiques, tothom va creure que era imam i, des del mínbar, durant els sermons dels divendres, es va dedicar a escopir tota la ràbia, la rancúnia i l'odi que havia anat acumulant al llarg de la seva vida contra els occidentals explotadors, assassins de musulmans i posseïdors de tot allò que ell voldria posseir. Allà el van anar a trobar i el van traslladar a Brussel·les, perquè "el necessitaven al barri de Molenbeeck". El van convertir en una mena de consultor o assessor a l'ombra; i, el novembre del 2015, quan van arribar els guerrers del comando que havien d'actuar a França al Charlie Hebdo i la discoteca Bataclan, ell va ser l'encarregat d'adoctrinar-los, donar-los suport i animar-los durant els dies previs. Van resar junts, van riure junts, van plorar junts i es van abraçar quan van partir cap a la batalla.

"Un agent de paisà de Seguretat Ciutadana va assegurar que havia vist El-Taweel reunit amb uns iraquians del barri del Raval, els germans Xaddad, que tenen la botiga de Reparacions de la Llar. Això va ser el mateix mes de maig. A les ordres de la magistrada Ana de Villalonga, de l'Audiència Nacional, vam iniciar una operació anomenada Diògenes per neutralitzar aquest imam.

-Diògenes? La síndrome de Diògenes no és aquella que consisteix a recollir tota la merda que troben pel carrer?

-Però no és per això. Diògenes era un filòsof grec que deia que buscava un home. Nosaltres també buscàvem un home.

-Està bé. Cada vegada al·lucino més amb els noms que posem a les operacions. Acabeu-me d'explicar com portàveu això de l'Operació Diògenes.

El noi de la carnisseria que du una gorra de raper sobre una tofa esfèrica de rínxols empeny el carretó vertical amb les dues caixes plenes de vitualles carrer amunt, cap al Bloc Nou. No és lluny. Només ha d'arribar a la cantonada i creuar el carrer cap a la plaça ampla, dura i assolellada on juguen a petanca una colla de vells algerians.

El Bloc Nou té un videoporter que funciona perfectament, i això dona una idea de la mena de gent que hi viu. Els nens entremaliats del barri no han gosat trencar-lo, ni cremar-lo, ni invalidar-lo de cap manera; i, si han gosat, els inquilins han pogut pagar-se una derrama immediatament per reparar-lo. Un altre distintiu de la gent que l'habita és que el vestíbul brilla de net, que hi ha una planta d'interior que sembla de debò i un ascensor en perfecte funcionament.

Omar truca al videoporter i, quan Pilarín contesta, es dona a conèixer amb to monòton: "Carnisseria". La porta s'obre i ell entra a l'edifici. L'ascensor l'espera. S'hi fica, amb carretó i caixes. Fins al tercer pis.

Surt de l'ascensor al replà. Pica a la porta marcada amb un dos.

Obre Pilarín. No porta ulleres i té un posat diferent del que li coneixen a la botiga. Més relaxada i dinàmica. Mira directament als ulls.

-Passa, passa.

El pis és un habitacle desolador, fred com una glacera, perquè fa molts dies que no ha estat habitat. Pilarín ha connectat la calefacció, però no ha passat prou temps pe

Weiterlesen weniger lesen

Kundenbewertungen