text.skipToContent text.skipToNavigation
background-image

Home de drac von López Marañón, Manu (eBook)

  • Erscheinungsdatum: 08.01.2016
  • Verlag: Ediciones Oblicuas
eBook (ePUB)
6,99 €
inkl. gesetzl. MwSt.
Sofort per Download lieferbar

Online verfügbar

Home de drac

Les intencions més nobles, les aspiracions més legítimes de progrés, poden precipitar-se a l'abisme arrossegades per una infatigable espiral de degradació. N'hi ha prou amb un descuit momentani, una ínfima adulteració voluntària o involuntària, perquè l'ambició i l'afany de superació es transformin en els principis actius d'una fórmula magistral d'autodestrucció. És aleshores quan els mitjans esdevenen els fins i hom recorre a tota mena de justificacions per convèncer -o enganyar- la consciència. Aquesta història no és cap paràbola sobre el bé i el mal; tampoc no és cap judici sumaríssim de les actituds humanes i inhumanes que s'hi relaten. Potser només és un intent de sortir del pervers laberint en què la societat ha convertit el mite de la realització personal. Traductor especialista en localització, l'Enric Navarro i Pérez (Barcelona, 1968) ha publicat relats i poemes a revistes literàries, ha escrit una vuitantena de ressenyes en un blog de llibres i ha traduït el cicle Tales of Averoigne d'en C. A. Smith per a la pàgina web d'aquest autor. Ha publicat El somni de la realitat. Nippònia 2006 (2008), narració del seu segon viatge físic i interior a Japó, i el dietari poètic Llibre dels comiats (2012).

Produktinformationen

    Format: ePUB
    Kopierschutz: watermark
    Seitenzahl: 100
    Erscheinungsdatum: 08.01.2016
    ISBN: 9788416627073
    Verlag: Ediciones Oblicuas
    Größe: 3393 kBytes
Weiterlesen weniger lesen

Home de drac

Draco hominis - Homo draconis

La intervenció dels neurocirurgians va evitar la catàstrofe. La convalescència, tan lenta com inexorable, va atorgar una treva a la guerra interior. Semblava haver trobat la drecera cap a una existència que el menava, si no a la felicitat, com a mínim a conèixer una serenor que li concedís el respecte que cadascú ha d'assignar-se per viure dignament. En ocasions, sentia com si tot estigués per fer. Com si la vida tingués un aspecte insòlitament nou, fins i tot atraient.

Però en Cenrik Kenrik era un humà de mena. El que sobretot buscava, de manera inconscient o conscient, era ensopegar. Per descomptat, amb la mateixa pedra. Quan va restablir-se i els doctors li van permetre reprendre una mica d'activitat física, pressentia que, en el fons, els fantasmes interiors acabarien assetjant-lo de nou. Tan intens era el terror que allò li provocava i alhora tan esmolada l'autoconsciència desenvolupada, que s'ho va amagar fins i tot i sobretot a ell mateix. I malgrat els esforços voluntaris per contrarestar-ho, anys després, encara amb més virulència, va tenir una recaiguda seriosa.

I com n'hi ha món, un altre cop se'n va sortir. Va poder escapolir-se de la immobilitat parcial o total, però ara el dolor era una amenaça contínua, amatent darrera de qualsevol oportunitat per mínima que fos. Qui pensa que el dolor enforteix és que no l'ha patit de veres. El dolor no fa més fort ningú. Ni més coratjós. En essència, el dolor esglaia, acovardeix els sentits, corromp l'ànima, deforma el passat, turmenta el present i dissol el futur. La capacitat física d'en Cenrik Kenrik va minvar i va perdre qualsevol aspecte del qual s'hagués sentit cofoi en pretèrits anteriors. Es malfiava de tot i de tothom, i en especial d'ell mateix. El menyspreu era una flama que cremava sense parar, s'ondulava i s'entortolligava fins arribar a socarrimar els racons més ben protegits, els darrers reductes de confiança i esperança. Era com una copa de cristall, tan delicat i fràgil, susceptible de trencar-se amb el més mínim canvi de temperatura, la més lleu alteració de l'aire, un subtil matís de la llum.

Però més que les cicatrius o el dolor, el torturava el rebuig vers ell mateix. Com més hi pensava, més dolor el travessava de fora cap endins i de dintre cap a fora. Com més intens era el dolor, més estrany se sentia, més es desconeixia i alhora més conscient era dels errors. La seva voluntat, en altres temps incòlume, s'esllavissava per les verticals parets de l'abisme. Potser ningú, ni tan sols els déus, no podria comprendre aquells pensaments, aquella situació. Fos com fos, sense que pugui assegurar-se si va ser a causa dels déus -d'un de sol o de tots plegats- o de qui sap què, en Cenrik Kenrik va tirar endavant.

Va haver, doncs, una segona remuntada. Molt més llarga, pronunciada, lenta. El reguitzell de somnis i promeses d'èxit va esdevenir un rosari de realitats i patacades que en Cenrik Kenrik procurava tomar el millor que podia. Sovint es repetia a si mateix que no es podia fer pitjor i que havia de continuar. S'havia plantejat el suïcidi com a possible via definitiva o, pel cap baix, com a amenaça edulcorant de l'amargor existencial incubada des de les acaballes de l'adolescència. De ben segur que no l'hauria pas descartat si hagués cregut que estava en una via morta. És a dir, que transcorregués molt de temps sense avenços i retrocessos.

Si quan es dorm moltes hores es pot tenir una bona pila de somnis, què passaria si el període de descans es prolongués durant molts, molts segles? Segurament se n'acumularien tants que, tal vegada, fóra impossible destriar els uns dels altres, o tenir la certesa que són somnis i no merament records. Potser era això el que li passava al drac. Havia somniat amb guerres i paus, canvis de poder, invasions i exilis de pobles sencers, terratrèmols i incendis, sequeres i inundacions, i moltes altres catàstrofes h

Weiterlesen weniger lesen

Kundenbewertungen